Agghjo visto:
teremotàti a
distanza ‘ndervistati
lamendàsse
d’èsse’ ‘bbandonàti,
‘n arbèrghi parcheggiati,
‘n ténde ficcàti,
‘n rifuggi nnabbuscàti
a la mejo stroàti;
dovungue sparpajàti…
A le ‘òrde ‘ttinzió’ je se rdà
ne le previsió’
de lu témbu,
e-ppó’ s’è cattìu,
‘ché lu vónu
nutizia non fa
‘ché li teremotàti
‘n-ze véde
a penà’
e no’ smòe a pietà.
Li sirvizzi tivvù
è de mesi passati,
sèmbre li stessi:
muri sbracàti.
Ma se lu tremòtu
dà córpi de coda
e la tèra de nóo sconquassa
(chj vòle scommétte?)
che l’inviati
rcumingia a trasmétte
e dopo du’ jorni ffilàti
de chjacchjere
có’ ttandi ‘nvitati
che ddice
disdice
pridice,
se smòrcia
‘gni sònu
pé’ ffà’ rtornà’
l’abbandónu.
Tóto Fusari
14 ottobre 2019